Traduccions d'aquesta pàgina

La definició de Programari Lliure

Mantenim aquesta definició del programari lliure per a mostrar clarament com ha de ser un determinat programa per a poder ser considerat programari lliure.

``Programari Lliure'' (Free software) es un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en ``free'' com a lliure, ``discurs lliure''(free speech) i no com a gratuït, (free beer).

El Programari Lliure es un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Mes precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari:

• La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font es una precondició per a això.
• La llibertat de redistribuir copies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
• La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a que tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L'accés al codi font es una precondició per a això.

Un programa es programari lliure si els usuaris tenen totes aquestes llibertats. D'aquesta manera, hauríeu de ser lliures de redistribuir copies, modificades o no, de manera gratuïta o cobrant un preu per la distribució, per a qualsevol a qualsevol lloc. Ser lliure per a fer aquestes coses significa (entre d'altres) que no has de preguntar o pagar pel permís.

També hauríeu de tenir la llibertat de fer modificacions i usar-les privadament a la feina o oci, sense mencionar que existeixen. I si publiquéssiu els canvis, no hauríeu de notificar-ho a ningú en, ni de cap forma en particular.

La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització per a usar-lo en qualsevol mena d'ordinador, per a qualsevol mena de treball, i sense haver se de comunicar amb el desenvolupador ni amb cap entitat específica.

La llibertat per redistribuir còpies ha d'incloure la forma binària o executable del programa, així com el codi font, per a ambdues versions, modificada i no modificada.(Distribuir programes en forma executable es necessari per a la *instal·lació correcta de sistemes operatius lliures.) No passa res si no hi ha manera de produir la forma binaria o executable per a un cert programa (car hi han llenguatges que no ho permeten), però cal que tinguis la llibertat de redistribuir aquestes formes en cas que trobis o desenvolupis una manera de produir-ne.

Per a que les llibertats de fer canvis, i publicar les versions millorades, siguin significatives, s'ha de tenir accés al codi font del programa. Per tant, l'accesabilitat del codi font es una condició necessària per al programari lliure.

Per a que aquestes llibertats siguin reals, han de ser irrevocables en tant no es faci res de dolent; si el desenvolupador del programari te el poder de revocar la llicència, sense que s'hagi donat cap motiu, el programari no es lliure.

De totes formes, certs tipus de regles sobre la distribució de programari lliure son acceptables, quan no hi ha cap conflicte amb les llibertats centrals. Per exemple, el copyleft (explicat molt breument) es una regla que fa que quan redistribuïm el programa, no es poden afegir restriccions per a denegar a altra gent les llibertats centrals. Aquesta norma no crea cap conflicte amb les llibertats centrals; mes a viat les protegeix.

Tant mateix, podeu haver pagat diners per a aconseguir còpies de programari lliure, o podeu haver-les obtingut sense cap càrrec. Però indiferentment de com s'hagin obtingut, sempre tindreu la llibertat de copiar i canviar el programari, fins i tot de vendre'n còpies.

``Programari Lliure'' no significa ``no-comercial''. Un programa lliure ha d'estar disponible per a us comercial, desenvolupament comercial, i distribució comercial. El desenvolupament comercial de programari lliure ja no es inusual; aquest programari lliure comercial es molt important.

Es acceptable que s'estableixin normes per a l'empaquetatge de les versions modificades, si no bloquegen la llibertat de publicar aquestes versions modificades. Regles com ''si fas que el programa sigui disponible d'aquesta manera, fes-ho també d'aquesta altra'' també serien acceptables, en la mateixa condició. (Noteu que aquesta norma encara us deixa l'opció de publicar el programa o no.) També es acceptable que la llicència requereixi que, si heu distribuït una versió modificada i el desenvolupador previ us demana una còpia, li heu d'enviar.

Al projecte GNU, fem servir el ``copyleft'' per a protegir aquestes llibertats legalment per a tothom. Però també existeix el programari lliure sense copyleft. Creiem que hi han raons importants per les quals es millor fer servir el copyleft, però si el vostre programa es programari lliure sense copyleft, encara el podem fer servir.

Vegeu Categories de Programari Lliure per a una descripció de com es relacionen entre si el ``programari lliure'', ``programari amb copyleft'' i d'altres categories de programari.

Alguns cops les regulacions de control d'exportació del govern i les sancions comercials podrien restringir la vostra llibertat per a distribuir còpies dels programes internacionalment. Els desenvolupadors de programari no tenen el poder per eliminar o saltar-se aquestes restriccions, però el que si poden i han de fer es refusar d'imposar-les com a condicions d'ús del programa. D'aquesta manera, les restriccions no afectaran les activitats ni la gent fora de les jurisdiccions d'aquests governs.

La majoria de llicencies de programari lliure estan basades en el copyright, i hi ha límits sobre quins requeriments es poden imposar a traves del copyright. Si una llicencia basada en copyright respecta les llibertats descrites anteriorment, FIXME it is unlikely to have some other sort of problem that we never anticipated (though this does happen occasionally). De totes formes, algunes llicencies de programari lliure es basen en contractes, i els contractes poden imposar un rang molt mes gran de possibles restriccions. Això vol dir que hi ha moltes maneres per les que una llicencia com aquesta sigui inacceptable i no-lliure.

Segurament no podem fer un llistat de totes les possibles restriccions de contractes que serien inacceptables. Si una llicencia basada en contracte restringeix a l'usuari d'una forma inusual que les llicencies basades en copyright no poden, i que no es menciona aquí com a legitima, hauríem de pensar sobre el tema, i probablement decidiríem que es no-lliure.

Quan parlem de programari lliure, es millor evitar termes com ``donar'' o ``gratuït'', per que aquests termes impliquen que parlem de preus, no de llibertat. Alguns termes comuns com ``pirateria'' engloben opinions que esperem que no aprovaríeu. Vegeu aFrases i Paraules Confuses que cal Evitar en una discussió d'aquests termes. També disposem d'una llista de traduccions de ``free software'' a d'altres idiomes.

Finalment, fixeu-vos que els criteris com aquests explicats en aquesta definició de programari lliure requereixen un anàlisi cuidat per a la seva interpretació. Per a decidir si una llicència de programari específica es podria qualificar com a llicència de programari lliure, nosaltres jutgem basant-nos en aquests criteris per a determinar si encaixa tant en l'esperit com en les paraules precises. Si una llicència inclou restriccions injustes, la refusarem, encara que no haguéssim anticipat la decisió dins d'aquests criteris. Alguns cops un requeriment de llicència provoca una decisió que implica un anàlisi extens, fins i tot discussions amb advocats, abans de poder decidir si el requeriment es acceptable. Quan arribem a una conclusió, sovint actualitzem aquests criteris per a fer mes fàcil el veure per que certes llicències poden ser qualificades de programari lliure i d'altres no.

Si esteu interessats en saber si alguna llicència en concret es programari lliure, vegeu la nostra llista de llicències. Si la llicència que busqueu no hi apareix, podeu preguntar nos enviant un correu electrònic a <licensing@gnu.org>.

Un altre grup ha començat a fer servir el terme ``open source'' (codi obert) per a voler dir quelcom semblant (però no idèntic) a ``free software'' (programari lliure). Nosaltres preferim el terme ``programari lliure'' perquè, un cop heu escoltat que es refereix a llibertat mes que a preu, crida a pensar en llibertat..

Altres textos per a llegir