El judici antimonopoli contra Microsoft i el programari lliure

per Richard Stallman

Amb el judici antimonopoli contra Microsoft arribant a la seva conclusió, apareix la qüestió de què s'ha de reclamar a Microsoft en el cas d'un veredicte negatiu. Ralph Nader fins i tot va organitzar [el març de 1999] una conferència sobre el tema (vegeu http://www.appraising-microsoft.org/).

Les respostes immediates, restringir els contractes entre Microsoft i els fabricants d'ordinadors o la de dividir l'empresa, no
són substancialment diferents. La primera pot facilitar la disponibilitat d'ordinadors amb el sistema GNU/Linux preinstal·lat, però això ja està passant actualment. La segona pot ajudar a altres desenvolupadors d'aplicacions propietaries a competir, cosa que només oferirà als usuaris altres alternatives de la mateixa cosa.

És per això que proposo tres solucions que poden ajudar a que els sistemes operatius de programari lliure (com ara GNU/Linux)a competir tècnicament alhora que respecta la llibertat dels usuaris. Aquestes tresn solucions s'adrecen a resoldre els tres majors obstaces per al desenvolupament de sistemes operatius lliures i per a donar-los la capacitat d'executar programes escrits per a Windows. També s'adrecen als mètodes que Microsoft ha apuntat (als ``Documents Halloweeen'') que utilitzarà per a obstruir el programari lliure. La manera més efectiva seria utilitzar les tres solucions alhora.

Obligar a Microsoft a publicar documentació completa de totes les interfícies entre components de programari, tots els protocols de comunicacions i formats d'arxius. Això eliminaria una de les tàctiques favorites de Microsoft: les interfícies secretes i incompatibles.

Per fer aquesta obligació realment operativa, no s'hauria de permetre a Microsoft utilitzar acords de nondisclosure amb cap altra organització per a amagar la implementació d'una interfície secreta. La regla hauria de ser: si no podeu publicar la interfície, no podeu llençar una implementació a partir d'ella.

Malgrat això hauria de ser possible que es permetés a Microsoft a iniciar la implementació d'una interfície abans de la publicació de les especificacions d'aquesta, sempre que difonguin les especificacions alhora que la implementació.

Garantir aquesta obligació no hauria de ser difícil. Si un desenvolupador de programari indica que la documentació publicada no descriu algun aspecte de la interfície, o com fer una determinada tasca, els tribunals poden fer que Microsoft doni explicacions sobre aquests aspectes. Qualsevol pregunta sobre interfícies (distingint-les de les tècniques d'implementació) haurien de ser respostes.

Termes similars van ser inclosos en un acord entre IBM i la Comunitat Europea l'any 1984, finalitzant un altre procés antimonopoli. Vegeu http://www.essential.org/antitrust/ibm/ibm1984ec.html.

Obligar a Microsoft a utilitzar les seves patents només per a usos defensius en el camp del programari (si disposen de patents pròpies en altres camps, aquest altres camps podrien ser inclosos o quedar-ne exempts). Això bloquejaria una altra tàctica habitual de Microsoft mencionada als documents de Halloween: l'utilització de patents per a bloquejar el desenvolupament del programari lliure.

Hauriem de donar a Microsoft l'opció d'utilitzar bé la defensa pròpia, bé la defensa mútua. La defensa pròpia implica oferir-se a fer una llicència creuada de totes les patenss sense cost a qualsevol que desitgi fer-ho. La defensa mútua significa dónar la llicència de totes les patents a un consorci al qual qualsevol pot unir-se, fins i tot gent que no disposi de patents. El consorci pot donar llicències a de tots els seus membres a tots ells.

És crucial emfatitzar la problemàtica de les patents, perquè de res serviria fer publicar a Microsoft una interfície, si han pogut incorporar-hi algun element patentat , tal que la resta no puguem implementar-la.

Obligar a Microsoft a no certificar cap maquinari que treballi amb programari Microsoft, llevat que la llista completa d'especificacions sigui publicada, per tal que qualsevol programador pugui implementar programari que suporti el mateix maquinari.

Les especificacions secretes del maquinari no són una tàctica habitual de Microsoft, però són un obstacle important per al desenvolupament de sistemes operatius lliures que puguin competir amb Windows. Eliminar aquest obstacle seria de gran ajut. En cas de negociar-se amb Microsoft un acord, la inclusió d'aquesta condició no és impossible, només és un punt de negociació.

Aquest abril, Steve Ballmer (Microsoft) va anunciar un possible pla per a alliberar el codi font d'una part de Windows. No és clar si això pot permetre fer programari lliure, o quina part de Windows seria. Però si Microsoft fa que alguna part important de Windows esdevingui programari lliure, pot solucionar aquest problemes parcialment (podria ser també una contribució a la causa del programari lliure, si el programari en qüestió fos útil per a finalitats més enllà de pode executar altres programes propietaris de Microsoft).

Malgrat això l'ús de programari lliure com a part de Windows és menys crucial que estar *autoritzat* a implementar totes les parts. Els remeis proposats més amunt són els realment necessaris. Això aclarirà el camí per desenvolupar una una alternativa netament superior a Microsoft Windows, en aquelles àrees en les que Microsoft no alliberi Windows.

Altres documents

Torna a la pàgina principal del GNU.

Envieu si us plau les vostres preguntes i comentaris sobre la FSF i la GNU a l'adreça gnu@gnu.org. També hi ha altres vies de contactar amb la FSF.

Envieu si us plau els vostres comentaris d'aquestes pàgines web a l'adreça webmasters@gnu.org. Per altres qüestions, envieu-los a l'adreça gnu@gnu.org.

La còpia i distribució literals d'aquest article està autoritzada en qualsevol medi, sempre que aquesta nota sigui visible.

Traducció:11 Oct 2000 sub