Venda de programari lliure

per Richard Stallman

 [image of a Philosophical Gnu] [ Anglès | Castellà | Català | Japonès | Rus ]


 

Taula de continguts

Molta gent creu que a l'esperit del projecte GNU es que no s'hauria de carregar cap quantitat per distribuir còpies de programari, o que si es carrega una quantitat aquesta hauria de ser la mínima possible, només per a cobrir costos.

Relament el que encoratgem és que la gent redistribueixi programari lliure i que carregui un preu tan elevat com vulgui (o pugui). Si això us sembla sorprenent, si us plau llegiu la resta del document.

El mot ``lliure'' té dos significats igualment correctes: es pot referir igualment a llibertat o preu. Quan parlem de ``programari lliure'' estem parlant de llibertat, no de preu. (Penseu en la ``llibertat d'expressió'', no ``cerveses gratis''.) Més concretament, significa que un usuari té tota llibertat d'executar un programa, canviar el programa i redistribuir-lo amb o sense canvis.

Els programes lliures es distribueixen molts cops gratuitament; en canvi, en alguns altres, es distribueixen pagant una quantitat substancial. Molt sovint el mateix programes és disponible de les dues maneres en llocs diferents. El programa és lliure, independentment del preu, pel fet de què els usuaris tenen plena llibertat d'ús.

Els programes no lliures es venen normalment a un preu força alt, però alguns cops us els poden facilitar sense cap despesa. Això però no els fa programari lliure. Sigui gratuït o de pagament, el programa no és lliure perquè els usuaris no tenen cap dret a modificar-lo o a compartir-lo.

Ja que el programari lliure no té res a veure amb el preu, un preu més baix no significa que sigui més lliure. Si per tant redistribuïu còpies de programari lliure, podeu amb tota llibertat carregar el preu que volgueu i fer alguns calerons. La redistribució de programari lliure és una activitat legítima i èticament correcta. Si ho feu, podreu també obtenir-ne beneficis monetaris.

El programari lliure és un projecte comunitari, i qualsevol que en tregui profit hauria de cercar vies per a contribuir a desenvolupar la comunitat. Per a un distribuidor, una manera de fer-ho és donar una part dels seus beneficis a la Free Software Foundation o a qualsevol altre projecte de desenvolupament de programari lliure. Si contribuïu al sosteniment del seu desenvolupament, podreu contribuir a l'avenç del món del programari lliure.

La distribució de programari lliure és una oportunitat d'augmentar els fons per al seu desenvolupament. No els malgasteu!

Per tal de contribuir a augmentar els fons, heu de carregar una quantitat adequada. Si carregueu un preu molt baix, no disposareu d'estalvis per tal d'ajudar al desenvolupament de nou programari.

 

Pot un preu de distribució més alt ferir alguns usuaris?

Hi ha sovint la por de què uns preus de distribució alts posin el programari lliure fora de l'abast d'usuaris que no tenen massa diners. Amb el programari propietari (18koctets), un preu de distribució alt implica precisament això. Però en el cas del programari lliure això és diferent.

La diferència és que el programari lliure tendeix naturalment a replicar-se i, per tant hi ha moltes maneres d'aconseguir-.lo.

Software hoarders try their damnedest to stop you from running a proprietary program without paying the standard price. Si aquest preu és alt, això vol dir que serà dificil per a molts usuaris fer servir aquest programa.

Amb el programari lliure, els usuaris no han de pagar el canon de distribució per tal de poder utilitzar el programari. Poden copiar el programa d'un amic que tingui una còpia o accès a la xarxa. O un grup d'usuaris poden juntar-se, repartir-se el preu d'un CD-ROM, i instal·lar-se el programari. Un preu del CD-ROM alt no ha de ser un gran obstacle quan el programari és lliure.

Pot un preu de distribució més alt desanimar l'ús de programari lliure?

Una altra preocupació comuna és la popularitat del programari lliure. Hi ha gent que considera que un preu de distribució alt pot reduir el nombre d'usuaris, o que un preu baix pot animar-los a usar-los.

Això és cert per al programari propietari, però el programari lliure un altre cop és diferent .Amb tantes maneres d'aconseguir còpies, el preu de distribució té molt menys efecte sobre la popularitat.

A llarg termini, el nombre de gent que utilitzararà programari lliure vindrà determinat principalment per la disponibilitat de programari lliure i per la seva facilitat d'ús. Molts usuaris continuarant utilitzant programari propietari si el programari lliue no pot fer totes les tasques que ells necessiten. Per tant, si volem que el nombre d'usuaris augmenti a llarg termini, sobretot hem de desenvolupar més programari lliure.

La manera més directa de fer-ho és escriure programari lliure o manuals necessaris pel vostre compte. Però si us dediqueu a la distribució en comptes de l'escriptura, la millor manera d'ajudar-nos és augmentant els fons perquè altres ho puguin fer.

La frase ``vendre programari" pot ser massa ambígua

Estrictament, ``vendre'' significa intercanviar béns per diners. Vendre una còpia d'un programa lliure és totalment legítim, i us animem a fer-ho.

Per contra, quan hom pensa en ``vendre programari', solen imaginar-se fent-ho de la manera que la majoria d'empreses ho fant: fent el programari propietari en comptes de lliure.

Per tant, a menys que dibuixeu una barrera clara, tal i com ho fa l'article, us aconsellem a evitar la frase ``vendre programari'' i escollir una altre frase. Per exemple, podeu dir ``distribuir programari lliure amb una quota'', que no presenta ambigüitats.

 

Preus alts o baixos, i la GPL de la GNU

Llevat d'un cas especial, la Llicència Pública General GNU (20koctets) (GNU GPL) no imposa restriccions en quina quantitat s'ha de carregar per a distribuir una còpia de programari lliure. Podeu carregar-hi vint duros, mil peles o un milió, o no carregar-hi res. Això és decisió vostra. Serà el mercat qui l'acceptarà o la rebutjarà. No us queixeu si ningú s'avé a pagar un milió per una còpia.

L'únic cas especial es produeix quan els binaris es distribueixen sense el seu codi font corresponent. Aquells qui facin aquesta pràctica estan obligats per la Llicència Pública General GNU a oferir-los a petició dels interessats. Sense un límit en la quota per al codi font podria donar-se el cas de què la quota que es fixés fos prou gran perquè ningú pogués pagar-la (un bilió de pessetes) i per tant pretendre lliurar el codi font mentre en realitat el que fan és no fer-ho. En aquest cas per tant hem de limitar la quota per al codi, per tal d'assegurar la llibertat dels usuaris. En situacions ordinàries no hi ha cap justificació per a limitar les quotes de distribució, i per tant no ho limitem.

Alguns cops les empreses amb activitats que creuen la línea del que la GPL de la GNU permet demanen permís, argumentat què "no carregaran quantitat alguna pel programari GNU" o coses per l'estil. No van enlloc amb aquesta manera de fer les coses. El programari lliure té a veure amb la llibertat, i fer valer la GPL és defendre la llibertat. Quan defenem la llibertat dels usuaris, no ens distraiem en coses accessòries com quina quantitat extra s'ha de carregar a una distribució.

Freedom is the issue, the whole issue, and the only issue.


Altres textos


Torna a la  pàgina principal de la GNU.

Envieu si us plau les vostres preguntes i comentaris sobre la FSF i la GNU a l'adreça gnu@gnu.org. També hi ha altres vies de contactar amb la FSF.

Envieu si us plau els vostres comentaris d'aquestes pàgines web a l'adreça webmasters@gnu.org. Per altres qüestions, envieu-los a l'adreça gnu@gnu.org.

Copyright (C) 1996, 1997, 1998 Free Software Foundation, Inc., 59 Temple Place - Suite 330, Boston, MA 02111, USA

La còpia i distribució literals d'aquest article està autoritzada en qualsevol medi, sempre que aquesta nota sigui visible..

Darrera actualització: 22 de març del 2000