Linux i el projecte GNU

per Richard Stallman

Molts usuaris utilitzen una versió modificada del  sistema GNU  (18.000 caràcters) diàriament sense saber-ho. Per una sèrie d'aconteixements, la versió de GNU que s'utilitza àmpliament és coneguda habitualment com a ``Linux'',  sense que es visualitzi la seva interconnexió amb  Projecte GNU.

Hi ha un Linux de debò: el nucli. Però hom no necessita quelcom més que el nucli. El núcli és útil només com a component del sistema operatiu. Linux s'empra normalment combinat amb el sistema operatiu GNU: el sistema és bàsicament GNU amb el nucli Linux.

Molts usuaris no tenen coneixement d'aquesta distinció entre nucli (Linux) i el sistema complet, que també anomenen  ``Linux''.
Aquest ús ambigu del nom no ajuda massa a desfer l'equívoc.
Els programadors generalment saben que Linux és un nucli. Però com que han escoltat generalment que al sistema complet se l'anomena també  ``Linux'', sovint s'imaginen una història que justifiqui aquest nom. Per exemple, molts creuen que un cop Linus Torvalds va acabar d'escriure el nucli, el seus companys van cercar altre programari lliure, i sense cap raó aparent es van trobar que gairebé tot el que calia per a fer un sistema operatiu a l'estil de Unix estava ja disponible

Però tot allò que trobaren no era la conseqüència d'un accident: era el sistema GNU. El  programari lliure disponible esdevenia un sistema complet pel fet de què el projecte GNU havia estat treballant-hi des del 1984 per a fer-ne un.  El manifest GNU (31.000 caràcters) s'havia fitxat l'objectiu de desenvolupar un sistema lliure a l'estil de Unix, anomenat GNU. L' anunci inicial  del projecte GNU també descriu alguns dels plans originals del sistema GNU. Quan el Linux s'estava escrivint, el sistema estava gairebé acabat.
.
La majoria de projectes de programari lliure tenen l'objectiu de desenvolupar un programa particular per a una tasca particular. Exemples destacats en són el treball de Linus Torvalds per a escriure un nucli a l'estil de Unix (Linux);  el treball de Donald Knuth per escriure un formatador de textos (TeX); o el treball de Bob Schifler per a desenvolupar un sistema de finestres (X Window). És natural de mesurar la contribució en aquest tipus de projectes pels programes específics que s'aporten al projecte.

Si tractem de mesurar la contribució del projecte GNU d'aquesta manera, què podríem concloure? Un venedor de CD-ROMs observà que a la seva ``distribució Linux '', el programari GNU era el component principal, essent la seva participació al voltant del 28% del codi font, i a més incloïa alguns dels components essencials més importants sense els quals no hi hauria sistema operatiu. Linux com a tal participava amb un 3% del codi font. Per tant, si hom cerqués un nom pel sistema basat en qui va escriure els programes del sistema el nom únic més apropiat seria ``GNU''.

No creiem però que aquesta sigui la manera correcta d'afrontar la qüestió. El projecte GNU, no fou i no és, un projecte per a desenvolupar programari específic. No era un projecte per a desenvolupar un compilador de C, tot i que el vam fer. No era un projecte per a desenvolupar un editor de textos, tot i que també em vam desenvolupar un. La intenció del Projecte GNU era la de desenvolupar un sistema operatiu complet i lliure  a l'estil de Unix.

Molta gent ha fet grans contribucions al programari lliure del sistema, i totes elles es mereixen un reconeixement. Però la finalitat era el sistema, no sols una col·lecció de programes útil. El Projecte GNU es creà precisament per a fer-ne un. Vam fer una llista dels programes necessaris per a fer un sistema lliure complet, i vam cercar, escriure o vam trobar algú que escrivís tot el que figurava a la llista. Vam escriure components essencials però sense cap tipus d'atractiu, tals com l'assemblador i el enllaçador, ja que d'altra manera no tindríeu un sistema complet. Un sistema complet necessita més coses que eines de programació: la Bourne Again SHell, l'interpretador de  PostScript  Ghostscript, i la GNU C library són igual d'importants.

A començaments dels 90 disposàvem de tot el sistema llevat del nucli (i ja hi estàvem treballant, en un nucli anomenat GNU Hurd). El desenvolupament d'aquest nucli ha estat una mica més dur del que ens esperàvem, i encara avui hi  estem treballant-hi per acabar-lo.

Afortunadament no vau haver d'esperar a què fos acabat, perquè Linux està funcionant actualment. Quan Linus Torvalds va escriure Linux, va omplir el buit més important. La gent podia llavors muntar el Linux amb el sistema GNU per tal d'obtenir un sistema operatiu complet i lliure: un sistema GNU basat en Linux (o un sistema GNU/Linux, abreviadament).

Posar-los tots dos junts pot semblar simple, però no fou una tasca trivial. La GNU C library (abreviadament glibc ) necessitava canvis substancials. Integrar un sistema complet en una distribució que  hauria de funcionar ``fora de la capsa'' fou també un llarg treball  . Calia determinar la manera de com instal·lar i engegar el sistema, un problema que encara no havíem afrontat perquè encara no havíem arribat a necessitar-ho. La gent que desenvolupava les diverses distribucions del sistema van fer una contribució cabdal.

A més de la GNU, un altre projecte ha produït, de manera independent, un sistema operatiu lliure a l'estil de Unix. Aquest sistema és conegut com a BSD, i fou desenvolupat a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Els desenvolupadros del BSD es van inspirar a l'hora de treballar en favor del programari lliure amb l'exemple del Projecte GNU, i alguns cops han estat ajudats per activistes de la GNU. Però ambdós projectes en realitat tenen pocs punts de contacte. Els sistemes BSD utilitzen avui alguns programes GNU, així com el sistema GNU i les seves variants utilitzen alguns programes del BSD. Però, si els considerem en conjunt, es tracta de dos sistemes diferents que s'han desenvolupat de maneres diferents. Un sistema operatiu lliure existent actualment és gairebé segur que o es una variant del sistema GNU, o una versió de BSD.

El Projecte GNU dóna suport als sitemes GNU/Linux de la mateixa manera que ho fa amb el sistema GNU, fins i tot en termes monetaris. Hem finançat la reescriptura de les extencions relacionades amb Linux de la GNU C library, de tal manera que ara estan ben integrades, i els sistemes GNU/Linux més nous utilitzen la versió actual de la biblioteca sense canvis. També vam contribuir amb finançament als inicis del desenvolupament de la Debian GNU/Linux.

Nosaltres utilitzem sistemes GNU basats en Linux per a fer la majoria del nostre treball i desitgem que també vosaltres els feu servir. Però, si us plau, no induïu a la confusió emprant el nom de ''Linux'' de manera ambígüa. Linux és el nucli, un dels principals components essencials del sistema. El sistema com a conjunt es més o menys el sistema GNU.

Hi ha un  nombre d'empreses que venen ordinadors que duen preinstal·lats sistemes complets GNU/Linux .

Envieu si us plau les vostres preguntes i comentaris sobre la FSF i la GNU a l'adreça gnu@gnu.org. També hi ha altres vies de contactar amb la FSF.

Envieu si us plau els vostres comentaris d'aquestes pàgines web a l'adreça webmasters@gnu.org. Per altres qüestions, envieu-los a l'adreça gnu@gnu.org.

Copyright (C) 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002 Richard M. Stallman

La còpia i distribució literals d'aquest article està autoritzada en qualsevol medi, sempre que aquesta nota sigui visible.

Darrera actualització:31 de març del 2000